Fundat pel duc de Calàbria, és un dels millors exponents de l’arquitectura valenciana del Renaixement i es pot considerar com a precedent d’El Escorial, responent com ell a les funcions de panteó reial, monestir jerònim, escola i església. Però certes vicissituds malmeteren el seu ambiciós projecte i quedà inacabat. Els plànols són d’Alonso de Covarrubias i Juan de Vidaña, i daten de 1546. La mort del duc va motivar la impossibilitat de continuar les obres fins passats vint anys. Aleshores, es plantejaria amb altres criteris, però malgrat tot serà pràcticament el primer conjunt arquitectònic que assumix plenament els plantejaments del Renaixement. Rehabilitat i inaugurat recentment (el 23 d’abril de 1999), actua com a Biblioteca Valenciana. La rehabilitació combina el respecte per la història amb els avanços tecnològics.
